juguem a capes invisibles? te'n recordes? aquest cop jo me la faré de paraules, les que he aprés a força de repetir-les, les que tenen la veu de mon pare, les dels amics estimats. em viuran al cos, i poc importarà aquest sopar i aquest ball al voltant de l'esquelet del no res. cada colp del meu cor serà una síl·laba, una de cadascuna de les paraules que em salvaren i que salve per a altres nits com estes, per no sobreviure'm, per viure'm.
simplement preciós. Ho llisc i ho rellisc, i és tot el que sé dir...
ResponEliminaDefinitivament: la poesia és una cosa seriosa, molt molt seriosa.
ResponEliminagràcies, gràcies :)
ResponElimina