divendres, 30 de setembre de 2011


passa de llarg si passes a prop de finestres obertes
John Irving, Hotel New Hampshire

tot comença una altra vegada i he afluixat la corda, la de l'abans i la del després, i només sent l'esvoletec d'alguna cosa que passa ara i que no sabria definir. i no vull, em negue, a buscar la felicitat en el moment, que no és això pel que el meu cor bombeja encara, les meues venes treballen contra la gravetat, la pell té més arrugues al voltant de la boquera. sabríeu dir què busqueu? si algú em deia fa temps que allò important es tindre una meta i no anar perdent-te per camins, ara li diria que hi ha camins per on paga la pena perdre's i que davant una tardor com esta, què fer sinó triar els passejos vora les séquies i els esquelets nous per estimar i els antics ben estimats? que viuré amb poca feina i pocs diners, però amb moltes ganes, que me les trauré de les entranyes, les ganes si cal. i riurem junts: no em contestaven al telèfon perquè estava telefonant a un fax. quantes portes hauré vist tancades sense que foren portes? qui sap, em diu algú, pot ser només eren finestres.

4 comentaris:

  1. Ben mirat, les portes i les finestres també són contra la llei de la gravetat.

    ResponElimina
  2. Ens han dit tantes voltes que només les portes són per entrar i eixir, que hem oblidat que, de vegades, també les finestres fan aquest paper. I sovint millor i tot...

    ResponElimina
  3. Perdre's, trobar-se, tornar-se a perdre's i trobar-se les voltes que faja falta! I que no se'ns quede cap porta per comprovar!

    ResponElimina
  4. sí, sí, sobre tot si passes de llarg de finestres obertes estàs lluitant contra la llei de la gravetat :P

    jo ho deia perquè a vegades busques coses on no deus buscar-les, on no trobaràs res de res... perdre's i trobar-se és això :)

    gràcies als tres i besets! bon cap de setmana

    ResponElimina