...: també pots estimar el blanc

dissabte, 22 d’octubre del 2011

El plaer de deixar la pàgina en blanc i mirar, només, ser durant un temps només ulls.

Alegria De La Huerta22 d’octubre del 2011, a les 15:00
I què me'n dius del síndrome de la pàgina en blanc...
ResponElimina
Respostes
Coralet23 d’octubre del 2011, a les 4:24
per això, si arribes a estirmar-te-la, la pàgina en blanc...desapareix!
ResponElimina
Respostes
Alegria De La Huerta23 d’octubre del 2011, a les 7:37
No ho acabo d'entendre ;) ...si estimo una cosa i fuig...
ResponElimina
Respostes
Segona volta23 d’octubre del 2011, a les 13:05
desapareix la síndrome, no la pàgina :S
ResponElimina
Respostes
Alegria De La Huerta23 d’octubre del 2011, a les 13:32
Anem de mal en pitjor... no m'ajudeu gens,....
ResponElimina
Respostes
Coralet24 d’octubre del 2011, a les 3:40
:)

Vull dir que no existeix cap síndrome, que només hi està si tu veus el paper en blanc com el teu enemic... que només cal acceptar (estimar) el que hi ha: si no pots escriure res, i es queda en blanc, doncs també està bé :)

Ara millor? espere haver-te ajudat més, hihi.
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals24 d’octubre del 2011, a les 6:28
Està bé la música, també està bé el silenci.
ResponElimina
Respostes
Alegria De La Huerta24 d’octubre del 2011, a les 7:48
Em deixeu més tranquil·la... però segueix en blanc :(
ResponElimina
Respostes