dissabte, 22 d’octubre de 2011

també pots estimar el blanc

El plaer de deixar la pàgina en blanc i mirar, només, ser durant un temps només ulls.


8 comentaris:

  1. I què me'n dius del síndrome de la pàgina en blanc...

    ResponElimina
  2. per això, si arribes a estirmar-te-la, la pàgina en blanc...desapareix!

    ResponElimina
  3. No ho acabo d'entendre ;) ...si estimo una cosa i fuig...

    ResponElimina
  4. desapareix la síndrome, no la pàgina :S

    ResponElimina
  5. Anem de mal en pitjor... no m'ajudeu gens,....

    ResponElimina
  6. :)

    Vull dir que no existeix cap síndrome, que només hi està si tu veus el paper en blanc com el teu enemic... que només cal acceptar (estimar) el que hi ha: si no pots escriure res, i es queda en blanc, doncs també està bé :)

    Ara millor? espere haver-te ajudat més, hihi.

    ResponElimina
  7. Està bé la música, també està bé el silenci.

    ResponElimina
  8. Em deixeu més tranquil·la... però segueix en blanc :(

    ResponElimina