dimecres, 12 d’octubre de 2011

la llum dels fanals es reflecteix en les finestres dels teus ulls i en el buit dels meus. he d'arreplegar-la tota, siga la que siga, aquesta matinada. no guarde ja la llum que se m'oferia des de les fulles de l'arborcer, la llum de la pell del migdia. tampoc el verd ni les paraules que em confongueren l'amor. 
aquesta nit he de recuperar-me, recuperar una altra llum, la que siga. sabies que tot es tracta de simulacions? que el llenguatge es féu per a confondre, una estratègia més per sobreviure? aquesta nit, mentre els meus amics parlaven, encara tots entre riures, oblidada la llum que em verdejava l'arborcer, de sobte, el calfred del no-res. l'he confòs amb paraules per sobreviure, he simulat que era un altre cos el que el sentia.

4 comentaris:

  1. Si el llenguatge es va fer per confondre, tu que l'uses meravellosament bé, què ets?
    :)))

    ResponElimina
  2. Amb les paraules mai podem ser prou precisos, a més hi ha la interpretació que en fem, o sigui que...

    ResponElimina
  3. Què bonic, i què confós (ara que, ho confese, avui m'he fet tres copetes de vi... o foren quatre? ) :)

    ResponElimina
  4. collinses, m'agrada, quines coses dius! :P

    sí, helena, sempre són aproximacions...

    cinderella, amb tres o quatre copes a mi em sembla confusa fins i tot la llista de la compra! :)

    ResponElimina