divendres, 21 d’octubre de 2011

gavina

veieu en la fotografia les ratlles roges? fa més de huit anys que vaig ferir la gavina de mort, quan comprenguí que hi ha coses que no es poden esmenar. la gavina volava sobre les paraules que guarde encara en caixes.
cadascú entén que no pot tornar arrere, desfer el que es féu, evitar l'accident o la tria, elegir l'altre camí, d'una manera. jo ho aprenguí amb la mort. la mort m'ensenyà això, i jo li ensenyí les ratlles roges sobre els records, les ales trencades del que està viu, el tremolor que no ha arribat a curar cap pastilla.

no crec en les epifanies, però vos assegure que avui sent aletejar dins meua la gavina que vaig ferir de mort, tant de temps ençà.

4 comentaris:

  1. Les pastilles no curen les tremolors, només les adormen...

    Estic segura que la gavina encara aleteja :-)

    ResponElimina
  2. Esgarrifós...
    No les pastilles no curen tremolors en absolut i, malgrat a vegades ser necessàries, no ensenyen res, no et donen cap aprenentatge. Trobe q eixa funció és atorgada al pas del temps, a les experiències de la vida, a certa esperança i també (I hope so) a l'actitut (o canvis d'actitut)
    Un aleteig de gavina, o del q siga!

    ResponElimina
  3. mmm alguna pastilla ajuda, hihi.

    esgarrifós, cinderella? mmm, les pastilles et poden ajudar a què aprengues, et possibiliten l'aprenentatge, però no per elles aprens, quin embolic m'he fet.

    un besot boniques

    ResponElimina
  4. Sé perfectament com funcionen les pastilles, creume
    Una salutacií :)

    ResponElimina