dilluns, 24 d’octubre de 2011

Anit la pluja em banyà, i pot ser a tu, movent-te per l'ombra de l'oblit, també se't mullaren els cabells i la jaqueta. Comencí a tindre fred, quan pensí en això. Comencí a adonar-me'n que la pluja que esperava no anunciava res. Vaig buscar recer en una cafeteria i més oblit, un poc més d'oblit que poguera llevar-me la set enorme que cap pluja em calma. Insistenment, removia la cullereta del cafè, i no atenia a res del que em deien. Amb el pòsit dibuixava un futur millor, on la pluja significara alguna cosa.

4 comentaris:

  1. Gracies, Jordi.... aixo del llibre es una miqueta difícil ;)
    (No puc escriure amb accents)
    Coralet

    ResponElimina
  2. a mi em fa ràbia no poder posar accents amb el teclat del mòbil :S

    ResponElimina