dilluns, 3 d’octubre de 2011

i ja és prou

si només podem elegir en la vida tres o quatres coses, digues, estes són les importants o no?

la indecisió té estes coses, de sobte et trobes en la mateixa cafeteria amb antics companys i no tens res més a dir que estàs escrivint un poc, muntant en bici un poc, llegint una mica i que tens projectes a la ment que es superposen i es contradiuen i es succeeixen. quina crisi més estranya, aquesta, la del després dels horaris inflexibles i dels amors que no has estimat prou i els poemes que es marceixen en llibretes que guardes en mobles massa xicotets.
em falta ell que em diga, deixa't de bajanades i viu, i què més dóna una altra crisi, una altra mancança de serotonina i un altre desig que esdevé una frustració.
hui m'he alçat i ja és prou.

3 comentaris:

  1. i ja és molt! és tot! si et falta ell, busca la seva veu dins teu. segur que la trobes.

    genial, que escriguis un poc, que vagis en bici un poc, que tenguis projectes. i que ho comparteixis :-)

    ResponElimina
  2. A vegades un poc, és molt!, pot arribar a ser tant i mentre és el que compta, no?. M'agrada..., molt.

    ResponElimina
  3. sí, un poc un molt... ja sé que és tot però hi ha qui no opina així, ja sabeu ;)

    moltes gràcies per les vostres paraules :)

    coralet

    ResponElimina