dilluns, 10 d’octubre del 2011

aquesta nit he somiat que havia oblidat una cosa important, una cosa que havia de fer, i que el temps ja no podia endreçar-me la vida. perquè era vital, això que havia oblidat, i no hi havia manera de tornar enrere. m'he alçat ben matí i com que colpejava fort el somni en el tambor de la memòria, m'he vist obligada a repassar una a una les faltes. ninguna era vital, encara. he somiat que no tenia remei, el meu oblit, i que el que no faria ja a temps em creixia a l'esquena i em feia mal a la columna. que m'havia encantat mirant els vidres trencats de la finestra, mentre les estacions es succeïen al voltant meu. que no podia fer una altra cosa: només mirar allò que està trencat, per sempre, impossible de cosir o apedaçar. 
alguna cosa important oblide fer i no és, malauradament, escriure un altre apunt al blog.

9 comentaris:

  1. És molt bona la teva constància. Per cert, en l'ordinador que escric avui no tinc problemes per deixar missatges. Que bé!

    ResponElimina
  2. a falta d'una altra cosa, la voluntat! :)

    coralet

    ResponElimina
  3. A la fi avui es poden fer comentaris...Et pesa a l'esquena allò que no fas? Mai podem acomplir tots els somnis, perquè fer-ho és dificil i comporta esforços, riscos, pèrdues i preus. Però a voltes paga la pena intentar-ho, tot sabent que allò de fer tot el que volem depén també de ocorreguen menuts miracles cada dia que no tenim a les mans.. No sé si la teu entrada anava d'això, o simplement has perdut o oblidat fer alguna burocràcia important
    Una salutació
    Ens llegim!

    ResponElimina
  4. la meua entrada va de lo que vostè vulga! :P

    m'agrada el teu comentari
    ens llegim!

    pd. no es podien fer comentaris? no m'havia "anterat"

    coralet

    ResponElimina
  5. pensava que només era cosa de l'ordinador d'Helena...

    coralet

    ResponElimina
  6. Coralet, el nou Nobel de literatura m'ha portat a tu a través del bloc de l'Helena Bonals, fa poc que l'he descobert a ella, també. Si em dónes permís aniré xafardejant entrades antigues i si tot és com el post que publiques avui, ja haurà valgut la pena aterrar a ca teva. Petonets

    ResponElimina
  7. Espero que no t'oblidis mai d'escriure apunts al blog!!!! :-) Tindríem un problema!!!

    Un petó!

    ResponElimina
  8. Sempre em queda la sensació que se m'oblida algo per fer, els dies són inacabats.
    M'agrada quan comentes 'la meua entrada va del que vostè vulga' perquè moltes vegades em perd, pot ser per l'esforç d'entendre el teu llenguatge.
    Salut
    Y

    ResponElimina
  9. Y., clar, aquests apunts són interpretables! ;)

    ResponElimina