em pose a escriure sense tindre res previst, sense història. ara mateixa deuria d'estar fent una altra cosa, però és aquest el vers que sempre m'acompanya a contratiempo, a contraluz, a contralugar. pot ser amb el temps haja canviat el sentit de les paraules, les haja modificat, però el sentit és el mateix. guardem sentits de frases, més que les frases exactes, com quan recorde sovint quan ell vingué a la meua habitació per preguntar-me què em passava, abans de fer els divuit. que tenia por, li hauria d'haver dit. una por enorme de viure perquè no sé on acabaré. i recorde les emocions d'aleshores, però no les paraules exactes.
veus? sempre que em pose a escriure sense tindre res previst, trac els mateixos temes, els mateixos ossos de diferents paraules, les mateixes raons.
ara veig que he crescut perquè em prenc algunes coses de la vida amb distància, també el fet d'escriure, o el fet de no tindré més que quatre temes que repetisc amb paraules semblants.
Els escriptors sempre parlen del mateix, diuen. Jo gairebé sempre improvitzo les meves entrades, fins que no agafo la ploma o el llapis no sé què vaig a dir.
ResponEliminaDoncs, jo depén, a voltes vaig escrivint mentalment... i després, sense saber on col·locar-ho, ho col·loque al blog ;)
ResponEliminaa mi em passa per l'estil, Coralet... tret d'alguna coseta un poc més 'tècnica' i currada, la majoria de les entrades les escric (mentalment) al cotxe. Sé que no deuria, però que hi farem...
ResponEliminaPotser les paraules s'assemblen, però en ajuntar-les sempre sonen diferent. I sonen bé.
Sempre tornem, cabuts nosaltres, als nostres llocs comuns... Aixi és com jo anomene als temes que guarde més al fons, a la penúltima conversa que tíndria amb la meua millor, amiga, a eixes persones, converses, records i desitjos que són segurament comuns, però que no sé tractar sense pessigar-me l'ànima
ResponEliminaCinderella
ps: fins que ve algú i et dius "sembla que això ho tenies molt enquistat" :)
sí, alfred, jo també faig això a voltes, però quan vaig en bici i tampoc deuria...
ResponEliminammm, cinderella al final, la vida només són quatre o cinc temes: l'amor, la mort (les pèrdues), la por...
Quan no se te res previst, a vegades és quan se dóna forma als millors escrits. Potser per què mos surten de dins i de forma natural part del que hi tenim? Potser...
ResponEliminapot ser...
ResponEliminapd. per a quan el llibre? :)