se'n va perquè vol buscar la tardor, els ocres i rojos a les muntanyes, la primera fusta per cremar, el silenci de les vuit del vespre a qualsevol d'eixos poblets de les vessants, a les valls. jo em quede esperant veure canviar el meu paisatge, per dir que encara no plou ni trona, ni volen baixetes les oronetes, ni he tret els jerseis que guarde sota el llit. quan vinga la tardor cap ací, pot ser l'estranyesa d'aquest temps es dissipe, també. no sé què fer amb tant de sol.
Ni jo...
ResponEliminaSort que de nit afluixa... Però no hi ha bolets!
ResponEliminaper aquí al matí ja refresca força... però al migdia se'ns acaba la il·lusió tardoral, i tampoc no sabem gaire què hem de fer amb tant de sol...
ResponEliminai si anem al mar a nedar? :-)
veig que aquest oratge també vos mareja, la vida i mariko, anar a nadar estaria genial :)
ResponEliminaHelena, quina llàstima això dels bolets, la veritat. jo este any no tenia grupet per anar-hi a caçar, però em sap greu pels boletaires!
coralet
Està passant quelcom estrany, avui he vist un ametller florit i no és conya
ResponEliminano foteu, i deixeu que s'allargue l'estiu, almenys fins el concert de demà
ResponElimina;)
ostres, carina!
ResponEliminam'agrada, però ballant a un li pot entrar molta calor!
tens raó coralet, però hi ha un problema:
ResponEliminaels Manel no són molt de ballar!!!
:)
és de veres, no són molt de ballar, però jo balle igualment, hihi.
ResponElimina