el camí fins allí és el mateix, i el paisatge busca qui fores i tu busques en ell els senyals per retornar-te. com si pogueres amb un fil unir les dues persones, el passat i el present, i la corda no haguera de desviar-se, de caure fins pous que costa reconéixer en la distància, com si la corda no haguera de rompre's. com si el camí haguera estat fàcil, sense accidents. i el paisatge només et torna el silenci del canvi que ocorre encara que tu tanques els ulls, encara que et colpege la manca d'aire als pulmons, encara que hui no t'alces, tot això que no té a veure amb tu, tan atzarosa la vida i la mort.

no hi ha res càlid si vas allí on no vols anar.