dijous, 20 d’octubre del 2011

a dies

en la consulta, li dic que algú, alguns dies, m'expulsa del país de les il·lusions. que sovint recorde a mon pare dient-me, com una descoberta, que no es podia viure sense il·lusions, i que m'imagine responent-li, que sí, que sí que es pot viure, que hi ha dies que només sóc una taca amorfa en l'espill. els dies en què les finestres s'obrin al no res i tinc fred. 
alguns dies li demane al fred que m'abandone, sense saber si sóc jo, que, inútil, perduda, m'enganxe a qualsevol cosa, com al fred.

3 comentaris:

  1. De vegades, la grisor del núvols ens entra a casa i per molt que ens hi esmercem no arribem a temps per tancar la finestra

    ResponElimina
  2. Si a dies es fa fosc massa prompte també hi ha nits o pot eixir el sol, no?
    (la cançó de Sisa la coneixes?)
    Et deixe un ennlaç, per si li vols fer una ullada discreta i silent...
    www.fotolog.com/lateuafada

    ResponElimina
  3. sí, carina, els núvols que a voltes vénen de nosaltres mateixa...

    cinderella, sí sí que la conec, m'agrada molt, menys quan la posen tots els dies de la Fira del llibre...
    moltes gràcies, ara passaré, discretament, silenciosament... :)

    coralet

    ResponElimina