dijous, 6 d’octubre de 2011

matina

si encara és de nit, molt de nit, i sents com la tardor és aquest corrent d'aire ja més fred que t'eriçona, i t'embolcalla el silenci, pots escoltar els grills prop de la séquia, per exemple, o el tramvia llunyà, quan arriba a l'estació. 
és quan calles, que pots sentir, no el silenci, sinó tots aquells sorolls soterrats, que bateguen, com la teua sang, seguint un ritme sense esperança ni desesperança, només ritme. 
aquesta matinada m'ha recordat quan callàrem tots i  vaig sentir les vàlvules artificials del seu cor, setmanes després de l'operació. eren les busques d'un rellotge a la banda esquerra del pit.

4 comentaris:

  1. Jo sento els acúfens... i ara ja veuràs envoltada de silenci durant 10 dies.

    ResponElimina
  2. he hagut de buscar acúfens... espere que t'envolte el silenci compleet!

    coralet

    ResponElimina
  3. acúfens, quina paraula més xula, no l'havia escoltada mai

    gràcies alegria per la descoberta

    ResponElimina
  4. i quina alegria per la descoberta, no! :)

    coralet

    ResponElimina