matina

si encara és de nit, molt de nit, i sents com la tardor és aquest corrent d'aire ja més fred que t'eriçona, i t'embolcalla el silenci, pots escoltar els grills prop de la séquia, per exemple, o el tramvia llunyà, quan arriba a l'estació. 

és quan calles, que pots sentir, no el silenci, sinó tots aquells sorolls soterrats, que bateguen, com la teua sang, seguint un ritme sense esperança ni desesperança, només ritme. 

aquesta matinada m'ha recordat quan callàrem tots i  vaig sentir les vàlvules artificials del seu cor, setmanes després de l'operació. eren les busques d'un rellotge a la banda esquerra del pit.