la tardor que no apareixia enlloc, ens ha vingut a buscar. per ací, només els plàtans, pensava l'altre dia, fan cas i ens donen l'estampa típica de fulles per terra, fulles grogues, tonalitats que reflexen millor el pas del temps, les estacions, que no el verd dels tarongers o dels pins (d'entre tots els verds, preferisc el verd dels ginebrons).

com que no sé si aquest diumenge podré mantindre a ratlla la tristesa -els diumenges em deprimeixen, diu, crec que ho arrossegue des de la meua època d'escolar- em fixe en el cel. 

les males notícies només seran coses del passat, avui, i parlar amb una amiga m'alegrarà tant, que oblidaré que aquests dies que enceta la tardor d'enguany escampen tots flaire d'acomiadament.