a poc a poc, aniré guardant les meues coses en caixes, i faré com que sóc feliç de marxar. durant un temps, dissimularé la por, jo que tantes vegades l'he dita sense vergonya. la por la posaré en els espills on no em miraré mai.
no faré cap radiografia d'aquest moment, d'aquest cos que viu al revers. ni amb paraules.
no faré cap radiografia d'aquest moment, d'aquest cos que viu al revers. ni amb paraules.
La poesia que fas, en els espills, no és la teva feina d'interpretar-la. No traduïràs en més paraules el que dius, ni en faràs cap radiografia del que hi ha al revers del vers. Simplement guardes les teves vivències en capses, en el bloc.
ResponEliminaM'agrada tant aquesta entrada que potser la penjaré al meu bloc!
Vagis on vagis...cuida't.
ResponEliminadelesparaules
quin escrit més bonic!
ResponElimina;)
Helena, només puc dir-te que amb la teua interpretació fas d'aquest apunt, un apunt millor. de fet, em sembla més interessant el teu escrit que l'apunt mateix, hehe
ResponEliminadelesparaules i m'agrada, gràcies per les vostres paraules :)
Doncs n'he fet una versió "corregida i millorada" en el meu bloc!
ResponEliminasí, sí, és eixa la que dic... la versió millorada del teu blog :) em fa molta il·lusió que t'agrade i que el poses a l'apunt. N'aprenc, també.
ResponEliminacoralet
Que tu n'aprèns de mi? Sóc jo la que n'aprenc!
ResponEliminaem fas llegir i rellegir els teus apunts --ja t'ho he dit alguna vegada, veritat?-- perquè cada volta hi trobe amagat un matís nou i em fas nàixer alguna idea nova... Hui pensaré en la por.
ResponEliminaAlfred: gràcies! Rellegir, repetir, vol dir que t'agrada.
ResponElimina