dimecres, 25 d’abril de 2012

petita, amb un riure gran

a la meua àvia, per tantes coses

i en el somni eres menuda, un ravatxol, i jo et cuidava. i la tenda estava plena, i no podia deixar de cuidar-te, però tampoc de vigilar la caixa, d'atendre les dones, de calcular pesos, de triar taronges, de matar conills. jo et cuidava, i tu tan menuda, esperaves ton pare. i jo també l'esperava, com ara, i venia i em confessava que no sabia si marxar un altre cop, i a mi, se'm tancava l'aire a les artèries, i pujava la febra del dolor, com ara, i li aconsellava que es quedara, aquest cop, que ací ho tenia tot. i havia de cuidar-te, i tu et movies entre les caixes i els sacs de creïlles, i les dones es queixaven, i el pare t'abraçava i t'alçava, i et donava voltes i et pegava besos, tants besos, i tu reies, xicoteta, amb un riure gran. 

2 comentaris:

  1. Tendra de veritat. M'ha agradat especialment. Feliç vesprada de dijous :)

    ResponElimina
  2. gràcies, Cinderella, este apunt m'agrada especialment que t'agrade.

    un bes de bona nit

    ResponElimina