pot ser si ho descric, el desfici que em furga a la pell, els dits febrils, la impaciència dins de la quietud, la clau obriria el pany, i jo me'n sortiria, ben ampla, amb el riure despitralat, i una forta felicitat com a batec. però l'insomni no escampa noves paraules, i els núvols trets d'algun cel plomós donen la una de la matinada. pot ser si no ho descric, si em tanque la llengua, si pose calç al paladar, si només observe com el cos se'm va podrint, sota un abril que creix sense nosaltres, pot ser torne al punt del principi: quan només em calgué dir crec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada