diumenge, 29 d’abril de 2012

notícies d'una lectura

no cal esprémer les metàfores, escriure paraules que no penses, adornar el que dius

això, em diu, això justament, a mi que em falten sempre les paraules, que vull i no vull escriure, que ho faig senzill perquè no en sé més, i no hi ha cap grandesa a sota de les línies que li envie. i aleshores, des d'algú que no ets tu, et diuen que ets fosca, que no s'entén -que no t'entenen- i t'hi reconeixes. escriure sense saber què vols dir, només deixar-te dur en el joc -recorde quan perseguia les fulles dels plàtans del pati de l'escola, els seus cercles, i imaginava que hi havia mares i fills, i que es perdien, i que es separaven, i que no mai es retrobarien- 
seré fosca perquè ni jo sé quina llum entre les síl·labes, que com si fóra entre les dents d'un bes, vull en el poema.

adonar el que dius, sense que es note, això serà?
de la llum que no tinc, la que em cal, la buscaré al nord del nord els propers mesos. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada