per a la primavera necessitava un altre desenllaç, i per això, durant els somnis he assajat diferents maneres de dir-te adéu i diferents maneres de no dir-te adéu. però ja és el segon dia, o el tercer, o l'últim d'aquest temps en què el present es fa paràsit meu, amb les seues evidents faltes, i obeïnt el vers no hi ha finals encertats, trie la manera d'acomiadar-me de la rídicula esperança de tindre'n un, de final adequat.
per a la primavera, em desfaig de penes menudes, amb la voluntat d'un estiu que s'òmpliga de desenllaços i de mi dient adéu encertadament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada