divendres, 27 d’abril de 2012

aturar-se

s'aturen, i estirant el braç cap al terra, incòmodes dalt de la bici, també estiren la meua mirada, que baixa cap a l'asfalt : quin tresor els ha fet desobeir el camí? només una burilla mig soterrada entre fullaca i papers bruts. ell em contà com veure a un home buscar burilles al carrer, el féu apropar-se i donar-li un paquet de tabac. 
poques vegades, amb la bicicleta, m'he aturat per algun tresor. promet buscar, entre la brutícia, mig soterrades per alguna altra cosa, les meues burilles. 

2 comentaris:

  1. tinc un amic que sempre troba botons, ganxets i clips, i cada troballa és com un tresor amb un somriure. Es tracta de buscar i no perdre la capacitat de sorpresa.
    Així que sort en la teua cerca!

    ResponElimina