dilluns, 30 d’abril de 2012

del riu o del poema

els ulls em couen de son, note la pesadesa del somni, el revers del que és i no somnia. escric perquè així trobaré un camí que farà rius i costes planes. res faré ni diré res de nou: l'aigua és la mateixa i emociona quan la sentim a prop. 
no escriuré paraules que no pense. fugiré dels plors que no em pertoquen, que són d'una altra, qui espera a l'altra banda del riu o del poema.

2 comentaris:

  1. El riu, que és i no és el mateix, com el poema vist per qui espera a l'altra banda.

    ResponElimina
  2. molt ben vist, Helena, gràcies!! :)

    maria

    ResponElimina