dimecres, 4 d’abril de 2012

2 d'abril

1
nit, i trobe a faltar el sofà davant d'una paret groga, el pilar de ferro rovellat, els quadres dedicats a una altra. i trobe a faltar la gent, al carrer, bevent, cridant, en contrast amb el soroll del desfici a la casa. l'enyor, que és blau, m'ha vingut ara. com si vinguera de la pluja, o de la mar que fa massa temps que no m'acompanya.

quan torne, ja no seré la mateixa. si em quede, tampoc.

2

Per què si es parla de l'amor és sempre del desamor?
Ah, ara ho sé, el desamor només és una excusa per escriure.

5 comentaris:

  1. Jo estic aconseguint ser la mateixa, però em podreixo per dintre.

    ResponElimina
  2. A vegades es parla del gran amor. També és una excusa per escriure.

    ResponElimina
  3. Jo escriuria, i me'n penediria, i hi tornaria...flagell de mi mateixa.

    ResponElimina
  4. Escrivim perquè ens estimin. Per foragitar la solitud, totes les solituds.

    ResponElimina
  5. tot és una excusa per escriure, em sembla. tot és una excusa perquè ens estimen, com diu Jordi :)
    També el blog, besaetes i bones pasqües i no vos podriu!

    ResponElimina