nit, i trobe a faltar el sofà davant d'una paret groga, el pilar de ferro rovellat, els quadres dedicats a una altra. i trobe a faltar la gent, al carrer, bevent, cridant, en contrast amb el soroll del desfici a la casa. l'enyor, que és blau, m'ha vingut ara. com si vinguera de la pluja, o de la mar que fa massa temps que no m'acompanya.
quan torne, ja no seré la mateixa. si em quede, tampoc.
2
Per què si es parla de l'amor és sempre del desamor?
Ah, ara ho sé, el desamor només és una excusa per escriure.
Jo estic aconseguint ser la mateixa, però em podreixo per dintre.
ResponEliminaA vegades es parla del gran amor. També és una excusa per escriure.
ResponEliminaJo escriuria, i me'n penediria, i hi tornaria...flagell de mi mateixa.
ResponEliminaEscrivim perquè ens estimin. Per foragitar la solitud, totes les solituds.
ResponEliminatot és una excusa per escriure, em sembla. tot és una excusa perquè ens estimen, com diu Jordi :)
ResponEliminaTambé el blog, besaetes i bones pasqües i no vos podriu!