dijous, 26 d’abril del 2012

em desperte i espere, espere esperant i es fan les deu, les onze o les dotze. quan l'espera ja és corrosiva, m'alce, desdejune a trompons, i espere. torne a l'habitació, tot està desordenat, veig senyals d'espera a les parets. pense que ja és tard, i que només puc esperar que acabe el dia. m'assec, espere. els dies em corroeixen. les fotografies menteixen. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada