el discurs, com una flor que aixafes al pas, l'has interromput amb el teu silenci. ah, si poguera no haver-hi aparegut quan m'esperaves. però els núvols segueixen els corrents, i jo, submissament, retorne a l'ombra dels teus afalacs.
és la taquicàrdia primaveral la que, aquest cop, m'ha ensenyat que millor ser Ulises que no pas Penèlope.
Segons com es mire no? Penélope esperava fent i desfent perquè tenia una ferma esperança. En canvi, crec que Ulises va ser el fort, el ingenu navegant que sabia que havia de viure aventures i que, malgrat somiar amb la tornada a casa, no va renunciar en cap moment a les desgràcies que li esperaven per mons desconeguts. Un parell de bons exemples ambdós. L'Odissea és un llibre magnífic :)
ResponEliminaI a mi, que el personatge que sempre m'ha semblat realment interessant, és el de Circe...
ResponEliminaM'he pres la llibertat de fer-te una menció al meu blog. Salut i endavant!