la resposta

ara ho diria tot explícit, la nit de la febra, l'ibuprofèn i els salms a la química. no he sortit a celebrar res, pot ser perquè no vull morir-me d'una taquicàrdia, d'un excès d'alegria i una fiblada de por. ara ho faria tot explícit, vos ensenyaria el meu coll, les pestanyes, els genolls torts. em faria tatuatges del que he dit i m'han dit, m'agradaria escriure-ho tot ací, en el contrallum fals. voldria que només veure'm, hom sabera quin és la pell més feble del meu cos, i donar-la a mossegar: tin, no importa, només vivim per tindre cicatrius. ara voldria viure'm d'un glop, que el vent acabarà d'esfondre els ciments del dubte, que la mar dels estius tornara a visitar-me en somnis, mentre plore i tot es barreja, i em surt aigua de la boca per dir-ho tot més bell.