divendres, 20 d’abril de 2012

la resposta

ara ho diria tot explícit, la nit de la febra, l'ibuprofèn i els salms a la química. no he sortit a celebrar res, pot ser perquè no vull morir-me d'una taquicàrdia, d'un excès d'alegria i una fiblada de por. ara ho faria tot explícit, vos ensenyaria el meu coll, les pestanyes, els genolls torts. em faria tatuatges del que he dit i m'han dit, m'agradaria escriure-ho tot ací, en el contrallum fals. voldria que només veure'm, hom sabera quin és la pell més feble del meu cos, i donar-la a mossegar: tin, no importa, només vivim per tindre cicatrius. ara voldria viure'm d'un glop, que el vent acabarà d'esfondre els ciments del dubte, que la mar dels estius tornara a visitar-me en somnis, mentre plore i tot es barreja, i em surt aigua de la boca per dir-ho tot més bell. 


2 comentaris:

  1. "només vivim per tindre cicatrius", i per cicatritzar-les amb la poesia.

    ResponElimina
  2. sí, amb l'amor de sempre i el nou :) (uf, que cursi! però no és de veres? ;)

    Besets

    Coralet

    ResponElimina