divendres, 13 d’abril de 2012

let's make a toast for...

només per veure créixer el cascall de vora les carreteres que em tornen al lloc del principi. que sempre hi queda la voluntat, sota les presses, l'alprazolam, les infinites i menudes faltes. només per aquesta nit, que regalaré una planta a algú que estime, perquè no se'ns muira l'amistat estreta. només perquè el verd de l'abril no ens faça recordar la crueltat del signe del naixement, ni que la marca violàcia del vi als llavis no es torne aspre acomiadament no dit. 
només per la paraula, el brollar que ens fa créixer, el silenci que deixarem als morts. 
només per poder dir, mil cops més,  a tot he arribat tard, menys a tu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada