no és nit freda per ser abril

no és que fora insuficient la cervesa o el sucre, que no m'estimara els abraços, els dolços, forts, comunicatius abraços, no és que no estiguera rient-me, només fou una ombra, una minúscula ombra sense nom ni mots, que es creuà entre els meus pensaments i niuà rere l'ull, i l'humor vitri es va anar enfosquint. 

no és que no vos estiguera estimant, sobretot en eixes nits de vida que no brolla i que cansada, voldria desaparéixer de mi mateixa, sense haver signat encara cap armistici que dure més d'un any, no és que no vos estiguera estimant incondicionalment, amics meus, només que una ombra, després de les postres, travessâ el meu cervell i haguí d'acompanyar-la més al fons, allà on me deia, i assenyalava una matinada de soledat. una matinada càlida d'abril vora l'escriptura.