bastarà per salvar-me un poc de vi i farcir-me, per dins les entranyes, d'acceptacions d'adéus que no vaig dir i que vaig dir, sense saber-ho del tot. bastarà el maig musicat de mar i les nits que m'emportaran pels pubs, buscant llum. bastarà els àngels perduts que troben el meu llit, bastarà la superficialitat d'un missatge en el mòbil, bastarà el nyesprer de davant la casa que vaig perdre (bastarà abaixar el dramatisme, que res és tant greu, que, en el fons, no he perdut tant)

bastarà per salvar-me, un nou fracàs, una nova pèrdua, i regirar-me, per dins el cos, la força de totes les paraules, mentre l'esperança és una cadira buida, que ni vull veure ni vull ocupar.

València