dilluns, 2 d’abril de 2012

des-hàbits

he tornat a teixir camí al carrer de l'hivern, l'he mirat de lluny, m'hi he estat sota el balcó, he girat el cap tres vegades quan marxava, no m'he tornat de sorra. 
he sabut que la casa ja no em pertany mesos després de deshabitar-la. 

6 comentaris:

  1. Clar que no, les profecies de tornar-se de sorra o de sal són del Vell Testament :)Bon dia

    ResponElimina
  2. quin títol més ben trobat! no en podia ser cap altre, per a aquest text!

    mirar enrere i no tornar-se estàtua de sal o de sorra és un senyal que anem bé :-)

    ResponElimina
  3. Ets la noia dels carrers...

    delesparaules

    ResponElimina
  4. benvolgudes,

    sí, Cinderella, és que recorde molt sovint "la dona que donà la vida per un esguard" ;)

    Sònia, anem bé, amb petits passets cap enrere, però esforçant-me :)

    delesparaules, sempre m'hi he fixat molt, però últimament més.. supose que toca, perquè vénen canvis de residència, si tot va bé :)
    Xiqueta meua que del carrer eres l'ama :)

    Molts besos i bones pasqües.

    ResponElimina
  5. Les cases que només ens pertanyen són les que habitem amb la pell endins. Pasqua i flors!

    ResponElimina