dimecres, 11 d’abril de 2012

atlàntic

i em descobrisc novament com si haguera vist una foto de mi mateixa des d'un angle que mai abans havia provat d'enfocar. que estrany, retrobar-se amb els antics pensars cecs, amb els antics diaris amb la mateixa descurada lletra, amb l'abril de núvols que viatgen lluny, ponent endins.
amb el mateix motiu escrit en una carta tu volies un amor de primavera, jo volia un amor d'estiu.

aquest estiu em promet a mi mateixa estar al nord, amb els núvols, a la costa, sense el mediterrani.

                                                                             
                                                                             


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada