dissabte, 3 de setembre del 2011

setembre per qui es quedà

Què farem ara en setembre els que no hem tornat de cap país estranger, els que no hem aprés ninguna paraula nova en una altra llengua, els que no tenim en la retina dies i dies de vent i aigua? Què farem sinó tenim històries sobre Lapònia, acomiadaments en hotels i somnis sobre la tornada a la llar? Què farem en setembre, nosaltres, que no hem fugit de la casa ni de la rutina, que no hem oblidat qui érem durant unes setmanes, que no podem dir que tornem, perquè no tornem, amb les piles carregades?
I de què parlarem, com creurem que renàixer és possible, i que se'ns ha apegat la llum de Porto o de les Illes i tenim la força per canviar coses perquè estem més vives que mai si hem dormit quasi tots els dies al mateix llit  i no hem obert cap porta nova? 
Contarem un setembre que comença mirant la mateixa paret blanca. Contarem el que ens queda encara, que hem aprés alguna cosa d'aquest estiu, que els buits hi són, que encara tenim por, i que tenim tanta fam de tardor com en teníem de primavera.

10 comentaris:

  1. xiqueta, els viatges i els paisatges acumulats a la retina no garanteixen la saviesa. Saber-se quedar fins i tot quan no ho esculls (sobretot quan no ho esculls), saber trobar la vida en la mateixa paret blanca, això sí, això sí que és de savis i de valents. I tot el que puguis escriure mentre mires la paret blanca és d'una riquesa tal que més d'un la voldria...

    ResponElimina
  2. i que difícil és trobar la vida en la mateixa paret blanca, quan no has escollit quedar-te... o no ho has escollit del tot...

    besets a les tres i gràcies...

    ResponElimina
  3. M'agrada molt l'última frase i totes les de davant. No escrius bé, escrius molt bé.

    ;)

    ResponElimina
  4. això és perquè em lliges amb bons ulls :)

    ResponElimina
  5. M'ha agradat molt l'escrit, que no parla de setembre, si no d'agost i la realitat de molts que ho vivim com tu però no tenim l'habilitat de dir-ho tan bonic.

    Y

    ResponElimina
  6. M'has fet pensar, com sempre (i com sempre, un autèntic plaer llegir els teus escrits).

    Jo diria que un dels objectius fonamentals de les vacances és descansar d'un mateix, cosa que no resulta gens fàcil. De vegades, per a això, cal un viatge, o una platja o un cim. Però d'altres --i disculpa'm si sona tòpic, però crec que és així-- hi ha prou amb un bon llibre, una posta de sol o una bona conversa. I quant a carregar les piles jo diria que és, també, un tòpic: la majoria de la gent funcionem amb corda...

    ResponElimina
  7. i tu m'has fet pensar també... (lo del llibre i la posta, sona tòpic però hi ha tòpics que són veritat :))

    per cert faig meua una frase que digué Porcar i que em fa molta gràcia
    a este blog no cal entrar amb calçador ;)

    ResponElimina