francesc garriga
de totes les coses possibles d'aquest viatge, has triat el somni. allò que estimes apareix només tancar els ulls, la dolçor del somni que comença, quan encara pots ser-ne l'ama. el dolor xicotet de la sofraja et dius que és assumpte de setembre, que sempre es transforma en senyal, en inflamació, al cos.
el sol crema els vidres, les hores s'amunteguen sota les parpelles.
sofraja? no coneixia aquesta paraula, m'encisa aprendre'n de noves
ResponEliminamoltes gràcies
;)
de res, jo la conec però no l'use normalment...
ResponEliminasi no em fera mal la sofraja no l'usaria gens, hihi.
moltes de res
coralet