dijous, 8 de setembre de 2011

anava a escriure que em tindries sempre que volgueres, que només una telefonada i jo la dona de les angoixes, intentaria salvar-te'n d'alguna, o et diria alguna cosa que et fera riure, que per a d'això estem els amics. però m'he vist hui al telèfon sentint com la flebesa, la petitesa de caràcter, em feia preguntar-te poc i malament mentre una veueta infantil t'acusava d'algun oblit que no he pogut oblidar. que depén de mi l'estima que te tinga, i ne tinc molta, que l'estima és debades, només que no he pogut evitar ser així, perquè és setembre, ja ho saps, mala setmana per no mirar-me el melic, per no sentir-me tros menut de carn que només té buits de por entre les fibres.

3 comentaris:

  1. Setembre és un bon mes, és com un re-començar l'any de nou. Una ocasió per fer reset que se'ns regala...

    ResponElimina
  2. Hola ! passo a saludar-te....sóc qui us ha comprat somiant amb Aleixa avui 10 de setembre a la caseta de fusta del parc de la Ciutadella i hem parlat de blocs.... per cert això de sentir-te tros menut de carn que només té buits de por entre les fibres és poètic i bellament dit ....pensa que la por és allò que pica a la porta i en eixir a obrir-la ja no hi és...

    ResponElimina
  3. malgrat tot és un bon mes,
    una abraçada
    ;)

    ResponElimina