ho diré, a les nits, mentre la tele està encesa, jo em pose a buscar paraules. encara no sé trobar sense buscar i a vegades és com si estiguera arrapant els mots d'alguna paret seca en una cambra sense aire, d'algun desert. i mire de tant en tant les imatges per lliurar-me del pes, que per això m'agrada aquest blog, perquè mai he buscat cap paraula quan teclege en el rectangle en blanc, un paisatge obert, mar lliure i bones veles.
em pose a les nits a buscar-ne, i als matins, en el blog, només m'apareixen: no les exactes, només les meues, les que no vénen del jou sinó de la pruïja d'algun vers que em comprenga l'instant i que me'l faça comprendre.
En saps molt.
ResponEliminaVal la pena aquest tomb.
gràcies, Jordi... quan he llegit el teu comentari el primer que m'ha vingut és un "quevaquevaqueva" tot seguit. Provarem d'aprendre'n més :)
ResponEliminavaig a fer un tomb per ta casa que crec que encara no m'havia passat...
Picasso deia "jo no busco, trobo". Jo no sóc Picasso, però m'embadaleix aquesta frase, provo de fer-la meva.
ResponEliminaHelena, i tanmateix, eixa afirmació en 1era persona, sempre m'ha semblat tant pedant... vull dir, si fora, jo intente trobar no buscar.. això m'agrada, però eixa afirmació així... mmmm, bo, és el que tenen els grans, no? que poden dir eixes coses.
ResponEliminacoralet