A vegades, alguns dies, se m'obliden els llibres a casa. Aleshores, vora la mar, ocupe el pensament en concentrar-me en el que hi ha. La llum de l'estiu que s'ha apegat al cos, el salt de l'insecte des de la meua pell a la sorra. Em concentre en això com si fóra una dèbil llum de l'horitzó que mires insistentment quan no hi ha lluna. No pense en els colps que em sé. Pense, tal vegada, en què el desig es fa més impacient si hi ha cossos quasi nus pel mig.
I una fam que també em sé no em deixa estar tranquil·la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada