escrius correus tots seguits i tens trenta pestanyes obertes, el telèfon sona, i la cançó de Los Planetas es queda en el minut cinquanta repetint la mateixa tonada, no interromp cap fantasma la pantalla ni l'obeixen els dits, i les coincidències obrin noves possibilitats d'eixes que poden tindre començaments sense pors de finals, i escrius correus tots seguits i apuntes bé certes paraules i obris més portes, més portes encara i has de triar.
respires i apagues l'ordinador.
Apagues l'ordinador, però les portes segueixen obertes i has de decidir si creuar-les, tancar-les, ajustar-les... i, fins i tot, quedar-te-les mirant sense fer aparentment res també és una decisió ;)
ResponEliminasí... jo sóc molt d'això, d'esperar a que el temps decidisca per mi.. haha. que ignorant!
ResponEliminaAra ja una porta l'he tancada però s'ha obert una altra :)
m'alegre que passes per ací!
coralet