el cor fluix torna malgrat la frase que vaig apuntar a la llibreta només arribar a la ciutat, no saber situar-te en el mapa i no sentir-te perduda. el cor fluix torna malgrat els amics, els poemes i l'estació de frança.
el cor fluix torna i no m'importa massa: la pluja que avisaven els ocells a prop de les teulades va aigualir-me alguns pensaments.
al clavegueram de barcelona he deixat per sempre dos o tres fantasmes.
i totes les clavegueres van a parar al mar... els teus fantasmes es trobaran amb tots els fantasmes que la gent va deixant als rius, a les fonts, als estanys. I ja no caldrà que ens habitin.
ResponEliminabonica, oi?,l'estació de frança...? :-)
sí, molt bonica l'estació de frança, a més hi havia una expo de fotos d'eixes que te fan eriçonar-te.
ResponEliminafinalment, trobí temps per veure-la :)