t'explique que no vull tornar a les paraules que tallen els fulls, les que em dugué la pena de saber-me per sempre òrfena, les que em trossejaven l'intent de viure. que no vull els adjectius de carn ni els verbs que sagnen. que no vull més pensar en desastres, caigudes, les visites a l'hospital pensant que moriria pels ocells bojos entre les costelles, la gàbia del dol. que tindré menys paraules, però les mereixeré més. que no ho saps, que la pena no creix en tu sinó contra tu?
com sempre, molt bonic
ResponEliminacom sempre, moltes gràcies :P
ResponElimina"que la pena no creix en tu sinó contra tu?": quanta veritat en aquest fragment.
ResponEliminahelena, és una frase que m'ha estat perseguint insistentment estos dies. al final, l'he hagut d'escriure en algun lloc.
ResponElimina