divendres, 23 de setembre de 2011

no sé quan tornaré sobre els meus passos per sentir novament l'ofec blanc d'una nit sense ales. no sé quan serà, però ara invente que serà d'ací molt, ben lluny, i tornaré a dir-ho tot ben fort als apunts. ara m'entretinc en abraçar amb totes les meues forces, en escriure cada dia alguna cosa que em torne més lleugera, en dir adéu amb totes les lletres, conjugant la tristesa i l'alegria alhora. m'entretinc en sentir el que haja de sentir i en vèncer totes eixes metàfores que pren i viu el cos malgrat nosaltres mateixos.

sentiu la tardor que s'acosta? celebraré la seua festa en una vall blanca, promet vindre d'allí encara més feliç.

4 comentaris:

  1. "ara m'entretinc en abraçar amb totes les meues forces, en escriure cada dia alguna cosa que em torne més lleugera": la meva aspiració.

    Que, tal com dius, vinguis encara més feliç!

    ResponElimina
  2. ja ho canten els Obrint Pas:

    A la vall blanca em vaig deixar
    fermes arrels i un trist record
    i sembrant la terra amb les cançons
    vaig caminar perdut
    perseguint el meu rumb
    vaig caminar perdut...

    Però aquesta nit la soledat
    del vell camí ens ha retrobat
    i collint els fruits de les cançons
    hem cantat junts
    al vent que assola el nostre món
    hem cantat junts al vent...

    que tingues una bona estada
    :)

    ResponElimina
  3. Poètiques paraules ...bons desitjos per la vall blanca d'on tornaràs feliç

    ResponElimina
  4. no sé si he vingut més feliç, però sí constipada! en fi, coses del canvi d'oratge.
    besos i gràcies als tres per comentar, sempre em són agradables, com quan saludes un amic :)

    ResponElimina