l'estiu comença a perdre's en setembre, quan el vent pren el costum d'aparéixer de vesprada i les platges van buidant-se, un lloc que s'oblida fins el proper any. fa temps en setembre anava a la mar, a dormir en un estudi sense llum, un estudi que només tenia una finestra que mirava a una paret. la pluja ens solia sorpendre pel passeig i trobàvem l'aixopluc en el restaurant de platja París-Texas. jo aleshores imaginava eixa història d'amor que encara no he vist estirant els fils de les teues paraules, que me la contaven.

l'estiu comença a perdre's enguany sense haver tingut del tot un estiu com els d'abans, els de la mar i les migdiades que comencen amb lectures. i què hem perdut aquest estiu? intente fer una llista i no trobe res per afegir. no he perdut cap gran amor.