dimarts, 6 de setembre de 2011

l'estiu comença a perdre's en setembre, quan el vent pren el costum d'aparéixer de vesprada i les platges van buidant-se, un lloc que s'oblida fins el proper any. fa temps en setembre anava a la mar, a dormir en un estudi sense llum, un estudi que només tenia una finestra que mirava a una paret. la pluja ens solia sorpendre pel passeig i trobàvem l'aixopluc en el restaurant de platja París-Texas. jo aleshores imaginava eixa història d'amor que encara no he vist estirant els fils de les teues paraules, que me la contaven.
l'estiu comença a perdre's enguany sense haver tingut del tot un estiu com els d'abans, els de la mar i les migdiades que comencen amb lectures. i què hem perdut aquest estiu? intente fer una llista i no trobe res per afegir. no he perdut cap gran amor.

3 comentaris:

  1. Potser ara comença a ser la millor època per anar a la platja, quan el món va a poc a poc oblidant-la.

    ResponElimina
  2. Ei, gràcies de llegir-me. Jo també m'anote el teu. Ens veiem per ací!
    :)

    ResponElimina
  3. exacte, plovia, i quan el sol és més amable i no crema :)

    xavier, tinc molt d'interès en el teu hort. aniré fent-te preguntetes!

    ResponElimina