dimarts, 20 de setembre de 2011

exploten?

what happens to a dream deferred?
does it dry up
like a raisin in the sun?
or fester like a sore-
and then run?
does it stink like rotten meat?
or crust and sugar over-
like a syrupy sweet?
maybe it just sags like a heavy load.
or does it explode?
poema de Langston Hughes, escrit als anys 30. llegit quan fullejava el llibre La otra historia de los Estados Unidos, de Howard Zinn.

vindran de no sé on per recordar-nos que el temps ha passat, i que si tornem als llocs estimats, serem uns altres. traçarem la ruta fins trobar el moment just en què aparegueren, els amics que ens apegaren el cuquet d'aquell viatge, el poema que fou el fil per buscar els nous cabdells de nous somnis. traçarem la ruta que ens desvià, les portes tancades i totes eixes metàfores que només volen dir la vida mai és com l'esperes.
vindran del més secret de nosaltres, el nucli del cor on habiten els fantasmes, la pena més punyent, les frustracions, el que només contem en nits íntimes, als més estimats, el que fins i tot ningú sap. 
tots els somnis fins ara - les projeccions d'un futur que mai arribà, d'un jo que mai va ser- estigueren bé... els arreplegue ara en una capsa, amb tendresa, sense recança, perquè alguns somnis que no vaig somiar em trobaren, els vaig trobar.

3 comentaris:

  1. El somnis també són realitat, ocorren a la nit. Només cal ficar-los en la motxilla de les vivències. O fem això o els nostres ulls sempre miraran amb tristessa.

    Una salutació.
    Y

    ResponElimina
  2. Sembla un miracle quan arriben els somnis que mai no vam somiar...

    ResponElimina
  3. això mateix, són vivències, i et serveixen també per créixer. a hores d'ara, crec que créixer significa sobretot no esperar, i si esperes quelcom , tolerar la frustració.
    per això lo de que arriben somnis que no vam somiar...
    bon dia als dos :)

    ResponElimina