dijous, 22 de setembre de 2011

quan vinga el primer fred

és més nit, ara, ja ho sabem. i tanmateix, sentim una secreta alegria, l'alegria de la tardor de la que ningú parla, de les mans que semblen fulles, de les fulles amb què hem jugat, perseguint-les, trepitjant-les, resseguint les seues venes per trobar les nostres, que també tremolen. abandonem l'estiu com un amant massa fàcil d'estimar, i ara volem un fred que ve, una nit propera, el principi de totes les coses. serà el primer fred d'aquest any que comença en setembre un fred còmode, estimat. si véns a la tardor, et parlaré dels xicotets miracles i dels renaixements que comencen tallant-te els cabells.

4 comentaris:

  1. A mi m'agrada molt, la tardor, amb tots els seus inconvenients, "els primers freds" són molt tonificants. L'estiu no em sembla tan "fàcil d'estimar".

    ResponElimina
  2. l'estiu és una amant fàcil d'estimar però, per a mi, amb un final tràgic ja que el seu final sempre acaba ennuegant-se'm, per contra la tardor cada vegada m'agrada més
    Una abraçada :P

    ResponElimina
  3. Interpreto que hem anat a la perruqueria,
    el principi de tot.

    ResponElimina
  4. helena, tens raó, mai hi ha res massa fàcil d'estimar...
    m'agrada, a mi també :)

    jordi, hehehe.. això mateixa, nou look

    coralet

    ResponElimina