dilluns, 12 de setembre de 2011

barcelones, 1

jo voldria haver-me lliurat a l'alegria, que les primeres paraules foren escrites des de l'alegria, que els apunts d'aquests dies parlaren de l'entrepà de truita que em dugué la meua amiga al parc de la ciutadella, de les converses que verdejaren la gespa grisa de la ciutat, de les trobades que comencen per la xarxa i acaben amb bona sort -la bona sort que hem trobat, la bona sort que ens espera-; jo voldria no haver parlat de la pena, que la ciutat ha sigut molt més que una nit trista en un hotel, que també cal avesar-se a la felicitat, acostumar-se a nomenar-la, fluixet o fort, en aquests apunts o en altres. jo voldria haver dit més vegades gràcies, o que l'abraç que mai sé fer a hora, em trobara disposada, que mai he acabat de treure-li profit a la calidesa de la carn... jo voldria assajar apunts sobre la felicitat: començar, per exemple, a Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada