m'havia dit a mi mateixa hui que no escriuria, que deixaria que el temps passara silenciós, que aniria fent lenta per les pastilles i per totes eixes pedres que se't posen davant i et fan que et coste donar un pas rere un altre, et coste moure les mans, alçar-te del llit. és la tardor, l'hora blava del canvi, és el cuquet d'unes paraules que no dic i no pense i m'habiten el mos de l'estómac.
A mi també em passa que tinc un cuquet dins de paraules i imatges que volen sortir.
ResponEliminacelebrem que hui sí hages escrit
ResponElimina:P
celebrem les vostres visites :)
ResponEliminacoralet