divendres, 25 de maig del 2012

els anys que tenim a penes mostren el que hem pogut viure, si la vida ens ha sigut difícil, si tenim aspra la memòria. els anys a penes mostres quina maduresa tenim a la pell, quines batalles hem donat ja per perdudes, quina enyor se'ns cola sempre en la mirada, quin oblit hem pactat. em vaig fent gran, els trenta estan prop, i sé que no viuré massa bé aquesta xifra. el pas del temps significa viure però també morir.
i què significa morir sinó perdre tota la gent que estimes?

ell em mira com si no hagueren passat els anys -vuit anys ja- i sentencia que seré de les dones que no saben envellir, que em costarà veure'm arrugues, no tindre ja l'adjectiu jove a l'abast (fa vuit anys em va dir que em costaria créixer). el mire i no m'espanta el que em diu, em ric, sé que pot ser serà de veres però amb els anys, també es van diluint els conflictes. el temps fa que signem l'adhesió amb nosaltres mateixos i anem anant, anem anant... 

3 comentaris:

  1. Fa uns quants anyets, quan jo ja en tenia 40, una senyora em va dir que era "en el floret de la vida". I m'ho vaig creure. I encara som aquí. Per molts anys.
    És un plaer poder-te llegir. Cada dia n'aprenc, i no ho dic per dir-ho.

    ResponElimina
  2. gràcies, Jordi, de tot cor. doncs, encara falta un any i mig per als 30, hehe, però en fi, una que li pega per pensar en estes coses.
    m'apunte això de "en el floret de la vida"

    Bon cap de setmana :)

    ResponElimina
  3. Et copie l'última frase d'avui.
    Bon cap de setmana :)

    ResponElimina