dimarts, 15 de maig de 2012

en quatre passos


Vora quaranta anys, i es queixa que ell, l'home que comença a estimar, no li respon un t'estime amb un t'estime, que no li respon un bonic amb un bonica, que no li acaricia una carícia, en definitiva, que no l'estima com ella vol. Quaranta, li pregunte? Sí. Ací ningú evoluciona, no creieu?


Vora quaranta anys i la dona diu que vol que l'admiren i la respecten, que l'amor vindrà si l'admiren -i ella admira- i la respecten - i ella respecta. Què ha de veure l'admiració en tot açò? De lluny no s'estima. Si em demaneu què espere pense en la totalitat.


Vora vint anys i ell em digué que jo podria dir la frase de no sé qui "no demane gran cosa, només estima infinita".

Vora quaranta anys, vora vint anys, vora trenta anys. Ací qui evoluciona, qui canvia?

2 comentaris: