dijous, 17 de maig de 2012

en tres passos


ara quan note com el batec sembla que es desboca, sé el que pot vindre després: l'excès de corrent elèctric i l'espera rítmica perquè tot torne a la normalitat. pensar el cos és pensar la mort. 


quan estava a punt de signar un adéu a  les mans d'un altre, pensava en la mort. quan ara van acostant-se els dies en què estaré a quilòmetres de distància, pense en la mort. pensar en la mort per no pensar en els acomiadaments. pensar en la mort pròpia per no pensar en l'enyor.


diuen que Avern, de Louis Glück, va també sobre la mort. Va fent-se vella, la poeta, i va escrivint més sobre la mort. Diu Andrés Catalán: no ens ofereix consol però sí il·luminació. Eixa és la poesia que et fa pensar en la mort sense consol, però, pot ser, amb menys por. És a dir, la vida amb menys por.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada