no vindré ferida per l'enyor d'un país que només existeix en la distància, perquè ja he enyorat el que havia d'enyorar a la vida, i el tinc cosit, l'enyor, a les parpelles. tornaré sense creure que si ací no sóc feliç no és perquè no hi haja atlàntic, o neu, o tulipes. ja sé quanta felicitat puc suportar en cada lloc sense tu.
per això marxaré amb ganes, al nord, vora una costa que no conec, històries que em contaran en els dies sense sol i que jo recordaré per contar-vos-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada