diumenge, 20 de maig de 2012

del Montgó a l'Atlàntic

la maleta és roja perquè no em perda, perquè mentre sàpiga on estan els llibres i les fotografies, no temeré ninguna nova ciutat ni cap mar nova. la maleta és grandíssima, i tanmateix, sé que no cabrà la por ni l'espera. ara prepare la roba d'abric i pense en com preparar-me per al colp, per a les negatives. com si una poguera preparar-se a força de no il·lusionar-se massa. 
avui, mirant el Montgó i el clapejat suficientment blau com per emocionar-se, pensava en com serà el blau més fred d'una costa menys amable, sense cap record encara, tot blau per emplenar-lo de roig. 

4 comentaris:

  1. No sé on vas ni perquè, però fas un viatge i quasi bote de la cadira. La intensitat que se sent en abandonar el niu i anar enlloc (conegut, però encara més, desconegut) crec que no s'hi troba en cap altres circumstànces. Blau o roig, tant li fa! Que tingues un bonissim viatge, que aprengues el que tingues pendent d'apendre, i que t'emociones molt amb el teu caminar. Et desitge el millor! NO oblides res a la maleta!!!

    ;)

    Cinderella

    ResponElimina
  2. Bon viatge i molta sort! I no deixes de contar-nos-ho: segur que trobaràs tota la poesia que hi ha en aquelles terres i aquells mars (grans i petits).

    ResponElimina
  3. Creues l'Atlàntic? Els destins segueixen sent infinits...però bon viatge i no ens deixis!

    delesparaules

    ResponElimina
  4. :))

    gràcies pels bons desitjos, no creue l'Atlàntic, només que em vaig més al nord i més a l'oest, ja ho anireu veient, encara queda una miqueta, per al viatge, però el pensament hi cau, sovint, en este canvi.

    un besot als tres, hui m'ha alegrat especialment llegir-vos als comentaris :)

    ResponElimina