divendres, 4 de maig de 2012

realismes

la primavera s'acostava i per això el verb es debilità i jo vaig deixar-me fluir amb ell. no recorde cap música, aquell dia. les paraules prengueren el lloc al pentagrama buit i el blau d'uns ulls va foradar el petit espai entre les meues costelles. no existia, l'home que vaig creure que eres però tampoc va existir la dona que cregueres que jo era. les paraules només serviren per fer eixir la serp de l'amagatall. vam seguir-la, vaig seguir-la. 
no vaig veure com era realment la nit que m'oferies, una enganxosa, morta pell de serp. 

3 comentaris:

  1. Filla meua, sempre piquem l'ham eh? Jajajaja, perquè a les teues precioses entrades sempre els enyore un poc d'humor?
    (és conya, no t'enfades eh?:P)

    Bon cap de setmana de nou

    ResponElimina
  2. tota la raó, Cinderella, ací explote més el meu costat dramàtic... al Twitter ja és un altre cantar! Tot és ironia, massa, crec..
    Si tens Twitter, ho comprovaràs.

    Sí, em falta humor a les entrades, ho intentaré ;)

    Besaetes

    Maria

    ResponElimina
  3. No tinc Twitter, saps? Dec ser l'única persona al Món que encara no en té (m'han parlat meravelles i, a sobre, sóc periodista,així es suposa q deuria emprar-lo) però si algun dia me'n faig et busque segur, segur. A mi el teu bloc m'encanta, ja ho saps :)

    ResponElimina